3. Sala Jovellanos

Sala Jovellanos

Gaspar Melchor de Jovellanos: Un presoner d'estat o la injustícia portada a la màxima expressió

El personatge més emblemàtic que ha acollit Bellver ha estat Gaspar Melchor de Jovellanos (1744-1811). Aquest polític asturià fou una de les persones més influents en política en temps  de la Il·lustració. De ben jove començà aocupar càrrecs de responsabilitat a diferents institucions en les quals propugnava el seu pensament liberal i il·lustrat i les noves teories d'economia política que llavors imperaven arreu d'Europa, a la vegada que iniciava la seva carrera literària.

A Madrid entrà en contacte amb les principals autoritats de l'època, especialment amb el comte de Floridablanca, aleshores Secretari d'Estat  i persona de màxima confiança del monarca Carles III (1759- 1788). Durant aquests anys va escriure l'Informe en el expediente de Ley Agraria (1794), reforma agrària carregada d'un liberalisme absolut que va servir com a referent per a la constitució de 1812.

L'any 1797 Jovellanos fou nomenat ministre de Gràcia y Justícia, però les seves idees avançades i la seva pugna contra la Inquisició i la situació de les propietats eclesiàstiques no eren gens del grat al nou Secretari d'Estat, Manuel Godoy, favorit del rei Carles IV.  Molt menys va agradar encara la publicació de la traducció al castellà d'El Contracte Social, de Jean-Jacques Rousseau, on, en el pròleg, es lloaven les idees de Jovellanos. Godoy optà per silenciar la seva veu enviant-lo desterrat a Mallorca. Primerament fou confinat a la Cartoixa de Valldemossa,  on va romandre des del mes de març de 1801 fins el maig de 1802. 

Les autoritats consideraren que Jovellanos fruïa d'un grau de llibertat massa elevat, i inclús va redactar el llibre Memoria sobre educación pública. Per aquest motiu, el 5 de maig de 1802, decidiren enviar-loa Bellver, on va estar empresonat prop de sis anys (1802-1808). Foren temps durs, de forta vigilància i moltes restriccions i penúries, fins el punt que el privaren d' allò que més estimava: el paper i la ploma.

De seguida que va rebre l'autorització, Jovellanos va tornar a llegir i escriure i va redactar una antològica descripcióde Bellver (Memorias del castillo de Bellver, 1805), així com diversos treballs sobre la Llotja, la Seu i els convents de Sant Francesc i Sant Domingo de Palma.

Tot i les circumstàncies sobrevingudes, per a Mallorca l'estada de Jovellanos fou fonamental, ja que va contribuir a la creació d'un ambient d'intel·lectualitat, de compromís amb la cultura i de perfeccionament, fins llavors gairebé inexistent. El seu interès vers la història, l'arquitectura, la llengua, l'educació, la botànica i molts d'altres aspectes, va servir d'estímul per a uns investigadors locals que s'endinsaven per primer cop a la recerca de la veritat des d'un caire científic.

Les condicions del seu confinamentes varen relaxar a partir de 1806.  Però no fou fins el març de 1808 que Jovellanos va recuperar la seva llibertat, sense haver pogut provar la seva innocència.  Una vegada lliure va tornar a participar activament en la vida política. Va morir en 1811.